L'ull és un òrgan que detecta la llum i és la base del sentit de la vista. La seva funcióconsisteix bàsicament en transformar l'energia lumínica en senyals elèctrics que sónenviades al cervell a través del nervi òptic.
L'ull humà funciona de manera molt similar al de la majoria dels vertebrats i alguns mol · luscs; posseeix una lent anomenada cristal · lí que és ajustable segons la distància, un diafragma que es diu pupil el diàmetre està regulat per l'iris i un teixit sensible a la llum que és la retina. La llum penetra a través de la pupil, travessa el cristal · lí i es projecta sobre la retina, on es transforma gràcies a unes cèl · lules anomenades fotoreceptoresen impulsos nerviosos que són traslladats a través del nervi òptic al cervell.
La seva forma és aproximadament esfèrica, mesura 2,5 cm de diàmetre i està ple d'un gel transparent anomenat humor vitri que omple l'espai comprès entre la retina i el cristal · lí.
En la porció anterior de l'ull hi ha dos espais: la càmera anterior que està situada entrela còrnia i l'iris, i la càmera posterior que se situa entre l'iris i el cristal · lí. Aquestescàmeres estan plenes d'un líquid que es diu humor aquós, el nivell de pressió anomenatpressió intraocular és molt important per al correcte funcionament de l'ull.
Perquè els rajos de llum que penetren a l'ull es puguin enfocar a la retina, s'han derefractar. La quantitat de refracció requerida depèn de la distància de l'objecte a l'observador. Un objecte distant requerirà menys refracció que un més proper. La majorpart de la refracció ocorre en la còrnia, que té una curvatura fixa. Una altra part de la refracció requerida es dóna en el cristal · lí. El cristal · lí pot canviar de forma,augmentant o disminuint així la seva capacitat de refracció. En envellir, l'ésser humà va perdent aquesta capacitat d'ajustar l'enfocament, deficiència coneguda com presbícia ovista cansada.
L'ull humà funciona de manera molt similar al de la majoria dels vertebrats i alguns mol · luscs; posseeix una lent anomenada cristal · lí que és ajustable segons la distància, un diafragma que es diu pupil el diàmetre està regulat per l'iris i un teixit sensible a la llum que és la retina. La llum penetra a través de la pupil, travessa el cristal · lí i es projecta sobre la retina, on es transforma gràcies a unes cèl · lules anomenades fotoreceptoresen impulsos nerviosos que són traslladats a través del nervi òptic al cervell.
La seva forma és aproximadament esfèrica, mesura 2,5 cm de diàmetre i està ple d'un gel transparent anomenat humor vitri que omple l'espai comprès entre la retina i el cristal · lí.
En la porció anterior de l'ull hi ha dos espais: la càmera anterior que està situada entrela còrnia i l'iris, i la càmera posterior que se situa entre l'iris i el cristal · lí. Aquestescàmeres estan plenes d'un líquid que es diu humor aquós, el nivell de pressió anomenatpressió intraocular és molt important per al correcte funcionament de l'ull.
Perquè els rajos de llum que penetren a l'ull es puguin enfocar a la retina, s'han derefractar. La quantitat de refracció requerida depèn de la distància de l'objecte a l'observador. Un objecte distant requerirà menys refracció que un més proper. La majorpart de la refracció ocorre en la còrnia, que té una curvatura fixa. Una altra part de la refracció requerida es dóna en el cristal · lí. El cristal · lí pot canviar de forma,augmentant o disminuint així la seva capacitat de refracció. En envellir, l'ésser humà va perdent aquesta capacitat d'ajustar l'enfocament, deficiència coneguda com presbícia ovista cansada.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada